CRISTINA CABANÉ
En aquest camí d'expressar la individualitat, l'art de seule xx ha trobat la manera de parlar del "Jo" mostrant a l'home a través de la massa, de molts homes que sense rostre, com "motes" de pols que es mouen com a punts que dansen en la llum, es configuren com a multituds que van desaparèixer quan la llum deixi de projectar-los cap al nostre ull comprensió. L'obra de Cristina
Cabané ens parla de la individualitat perduda. Les sedes obres d'homes escampats en la immensitat del no-res. Ens mostren la sol.litud i el silenci d'una vida vençuda pel tedi, la uniformitat, la còpia de cossos que passegen com a somnàmbuls en un paisatge. Sin multituds perdudes , nomades, que es confonen amb les seves ombres, que circulen cap a cap lloc. Aquesta multitud anonima sense horitzó se'ns mostra com a retrat de nosaltres. Éssers desorientats o millor una multitud que camina adormida, buscant ser despertada. ( cita d'un Text de Fèlix Riera sobre l'obra de Cristina Cabané).